ELISABET RASPALL - BELÉN CABANES presenten:
“JAZZTANYOLES”
ELISABET RASPALL piano i composició, BELÉN CABANES castanyoles i ball
Aquestes dues reconegudes artistes vilanovines fa temps que volien compartir el seu art. Per fi ha estat possible i ens presenten un espectacle de gran bellesa i emotivitat, on combinen la música original de la pianista i compositora amb la dansa i les castanyoles de la ballarina que s'expressa tant amb el llenguatge del flamenc com amb altres estils.
Una trobada màgica, còsmica, arrelada a la Mediterrània, on els records d’infantesa i els moments vitals juguen al mateix temps amb l’atzar de la improvisació i la intensitat per convertir-se en una nova experiència sonora i visual.
JAZZTANYOLES
Piano ___ Elisabet Raspall
Castanyoles i dansa ___ Belén Cabanes
Disseny de llums ___ Anna Boix
Composició original ___ Elisabet Raspall
Coreografia i text de castanyoles ___ Belén Cabanes
Assessorament artístic ___ Thérèse Lorenzo i Montse Llopis
Contacte :
ELISABET RASPALL
Pianista i compositora de reconeguda trajectòria dins el panorama del jazz al nostre país. Ha estudiat amb Tete Montoliu, Lluis Vidal, Jean‐Pierre Dupuy, Silvia Goes, Iñaki Salvador, Albert Bover, Zé Eduardo, etc. S'ha graduat al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, al Taller de Músics, i a la Berklee College of Music de Boston. També ha estudiat a Nova York amb músics com Barry Harris, George Cables i Fred Hersch.
Ha participat en formacions tan diverses com Lee Morgan’s Tribute, Aljama, Big Band de John Dubuclet, Big Band de Bellaterra i amb els grups que ella mateixa lidera. Ha participat en diversos seminaris de Jazz a Barcelona amb músics com Brad Melhdau, George Garzone, Kurt Rosenwinkel, a l’International Seminar of Jazz Schools a Dublín amb Dave Liebman… I en diversos festivals de Jazz i Música Moderna.
Col·labora amb diferents músics com Chris Cheek, Perico Sambeat, Mario Rossy, Brad Lealy, Bill McHenry, Pere Bardagí, Josep Mª Farràs, Joan Chamorro, Bobby Shew, Dani Pérez, Carme Canela, Eladio Reinón, Aleix Tobias, Pep Pérez Cucurella, Jordi Gaspar, Raynald Colom, David Xirgu, Jon Robles, Ray Ferrer, Xavi Maureta, Francesc Burrull, Ricard Roda, Acelino de Paula, David Mengual, Chris Higgins, Marc Miralta, Horacio Fumero, Peer Wiborys, Sheila Jordan, Moulay M´Hammed Ennajl “Sheriff”, Abdeljalil Kodssi, Martí Perramon, Danilo Pinheiro, Anna Luna, Dolores Mar, Errol Woiski, Tapàn Bhattacharya, Gani Mirzo, Geni Barry, Víctor Uris, Cesc Miralta, Rogério Botter Maio, Benet Palet, Jordi Rallo, Caíto Marcondes, Aldo Caviglia, Victor de Diego, Toni Xuclà, Miles Griffith, etc.
Ha publicat 13 CD’s amb les seves composicions originals en els quals hi trobem músics com el saxofonista Chris Cheek i el guitarrista Dani Pérez, a part d’altres CD’s en col∙laboració.
Ha participat en els grups de: De Diego Brothers, Errol Woiski, Rogério Botter Maio entre d’altres. Ha obtingut diversos premis, entre ells 4 vegades a la millor composició de Jazz concedits per l’AMJM (Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya).
Actualment és pianista acompanyant a l’Escola Superior de Música de Catalunya, ESMUC.
13 CD’s amb composicions originals:
TRIANGLES (FSNT 18 CD) –premi a la «millor presa de so» dins els premis al millor disc català de l’any 1998, atorgat per RNE, Radio 4 .
LILA (FSNT 58 CD) –premi a la «millor aportació al Jazz» dins els premis al millor disc català de l’any 1999, atorgat per RNE, Radio 4 .
MARAM (FSWJ 13 CD-2001)
QUATRO (PAE - 2005)
PLUJAZZ (RR001 - Raspall Records - 2010)
BOSSANOVA I LA GELTRÚ (RASPALL-ROSSI-STEIMBERG- WARBURTON / Nomada57 - Raspall Records N57/RR/213-2010)
L’ISTIU AL COR - SUMMER HEART (RR002-RaspallRecords-2011)
EL PETÓ- THE KISS (RR003- Raspall Records-2012 )
CONVERSES - El Colectivo (RR 214- Raspall Records 2013 )
PRESENT (RR004- Raspall Records 2014 )
VITAL (RR005- Raspall Records 2016 )
LINKS (RR006- Raspall Records 2019 )
I LOVE JAZZ (RR007- Raspall Records 2020 )
BELÉN CABANES
Professora del Departament de Dansa Espanyola del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre de Barcelona i Títol Superior en Pedagogia de la Dansa per l'Escola Superior de Dansa de l'Institut del Teatre de Barcelona.
Titulada al Real Conservatorio Profesional de Danza Mariemma de Madrid. Revàlida Superior del Mètode de Castanyoles Emma Maleras. Premi a la "Ballarina Excel·lent" al "Certamen Coreogràfic de Dansa Espanyola de Madrid" 2000, amb coreografia de Juan Carlos Lerida.
Col·labora com a concertista en els enregistraments del CD "Tanganera" del guitarrista Victor Valls i en els CD’s dedicats al compositors espanyols "Enric Granados" i “Isaac Albéniz” dins la col·lecció didàctica de Produccions Bellaterra Música.
Membre de la Companyia de Dansa Espanyola de Barcelona (1988-1991), dirigida pels seus mestres Rosa Garcia i Enrique Burgos. Component del Ballet Espanyol Rafael Aguilar, de Madrid (1991-1995). Fundadora de Flamenco Camerata (1996-2000) amb el guitarrista Andreas Maria Germek, Co-fundadora de “Cia 2D1”, dirigida per Juan Carlos Lérida (1998-2002), ballarina solista de la Companyia “Talent Danza”, direcció Antonio Najarro i Pascal Gaona (2003). Partner del Ballarí i Concertista de castanyoles José de Udaeta (1998-2007) amb "El Secret de la Castanyola" actuant a Aalto Theater Essen, Staatsoper Stuttgart, Staatsoper de Berlín, Òpera de Viena, Teatre Nacional de Catalunya, entre d’altres, i obtenint el premi a la Crítica al Festival de Jerez del 2003.
Coreògrafa i ballarina dels espectacles "Ànima Nua" amb la violoncel·lista Anna Mora i la pianista Marina Rodríguez i "La Castanyola Contemporània" amb el guitarrista Andreas María Germek, fent gires per Alemanya i Àustria i actuant a l'Auditori de Barcelona, i al Musikverain de Viena, entre altres.
Professora en cursos Internacionals com Tanzhaus de Düsseldorf (Alemanya), Bolzano Tanz (Itàlia), Tanzist Dornbirn (Àustria), Tanz Festival Bielefeld (Alemanya), etc. El 2003 estrena el seu espectacle de Dansa Teatre "Temps de Flors". El 2011 crea "Ocells d'Ivori" al costat de la pianista Marina Rodríguez amb direcció de Juan Carlos Lérida.
Artista convidada al gran Festival de Música Clàssica GMMF 2014 de Corea del Sud, de la mà del gran violoncel·lista Lluís Claret, i també en els Jocs Olímpics d'Hivern 2018 de Corea del Sud. Al 2015 presenta "Percussions grans i petites: piano i castanyoles" al costat de la pianista Marina Rodríguez, en el VIIIè cicle de La Música del Museu al Museu de la Música de Barcelona.
Al novembre del 2018 és l’impulsora en l’Homentage a José de Udaeta i Emma Maleras, presentat pel MAE (Museu de les Arts Escèniques) a l’Institut del Teatre de Barcelona. També al 2018 crea "Percussions grans i petites: piano i castanyoles" al costat de la pianista Marina Rodríguez.
Al 2020 inicia una nova aventura amb “Jazztanyoles” al costat de la gran pianista de jazz Elisabet Raspall. Al juliol del 2020 participa com a concertista i testimoni dels darrers anys de la vida artística de José de Udaeta, en el projecte museístic i centre d’interpretació, que l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes va idear en el Castell de la ciutat, on va viure els darrers 50 anys.
També al 2020 col·labora en l’espectacle “La Galeria”, del jove creador i ballarí José Maldonado amb una creació de castanyoles pel Festival de Jerez del 2021.
RECORREGUT
Les dues artistes es troben el mes de febrer per enregistrar un petit vídeo al Foment Vilanoví com a presentació del nou projecte.
Estrena de l’espectacle el 2 d’agost de 2020 en l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú dins la programació de la Festa Major. En fan dues representacions.
Vídeo d’una de les representacions:
Programades dins el MMVV (Mercat de Música Viva de Vic) en l’edició del 2020 :
Menció i audició al programa “Tots els matins del món” de Catalunya Ràdio esmentant l’originalitat de la proposta.
PROGRAMA JAZZTANYOLES
LA NINA
SEMPRE AMB MI
INFANTESA
NONOM
EL GRONXADOR
ENTRE LÍMITS
ELS TEUS ULLS SÓN TRANSPARENTS
PELL FINA
BLUES GAMBERRET
Foto: Yann Pascual
PREMSA
“Jazztanyoles”, molt més que un espectacle.
7 d'Agost de 2020 , Informatiu La Fura.
Maria Rosa Noguè
Silenci absolut a la sala. Expectació, un pessigolleig a la panxa entre el públic emmascarat. En temps de Covid-19, la necessària reclusió fa que tot es torni més intens i arriscat. I aleshores, amb pas ferm, surten elles: dues dones soles, dues artistes, de bella planta, d’acurada mise en scène (...) Totes dues ens adrecen un gran somriure. Entren directament a la feina: l’Elisabet al piano, la Belén a dansar, amb les castanyoles. La música captiva, la dansa hipnotitza. I després, es posen rere el micròfon per parlar-nos, per explicar-nos, per estar amb nosaltres. Porten uns minuts a l’escenari i ja se’ns han posat a la butxaca.
Llavors sabem, en aquesta època forçosament mancada de programes, que l’espectacle tindrà dues parts: acabem de sentir la primera peça, La nina, i les següents es diuen Sempre amb mi, Infantesa, Non-non i Gronxador. Totes són composicions d’Elisabet Raspall i s’acompanyen del ball extraordinari i de les castanyoles de la Belén Cabanes, que sap conjugar la dansa espanyola, el flamenc i la dansa contemporània, de tot el que ajudi a l’expressivitat de l’art del moviment. La segona part consta de peces compostes durant el confinament, i n’hi ha una, Pell fina, dedicada a la mare de la Belén i a totes les persones grans que s’han mort en aquests dies de dol. El silenci en la sala torna a ser immens. Belén, ara vestida de blanc, amb unes castanyoles roges a l’altura del cor, recita un poema i ens fa veure amb la dansa totes les emocions d’aquell adéu (......) Després, la música ha tornat a sonar amb aquell segell de jazz, d’improvisació, de qualitat i de personalitat inspirada que flueix de les mans de l’Elisabet Raspall, que de vegades s’acompanya del cant, d’una melodia inspiradora. La dansa i la música il·lustren el que és tan difícil d’expressar amb paraules. Rere les mascaretes, els nostres llavis tensen el somriure mentre els ulls s’esforcen a contenir les llàgrimes; sort que, de tant en tant, ens esbravem per aplaudir i respondre a les salutacions de les intèrprets.
Ens han assegurat que hi ha una gran part d’improvisació, però al mateix temps es nota la densa xarxa del treball, de l’esforç, de la dedicació perquè no falli ni una nota, ni un pas, ni una mirada. Jazztanyoles ens ha fet vibrar, riure, plorar, pensar, ens ha emocionat i ens ha tornat a deixar allà on érem. S’acaba però no s’acaba, marxem però no marxem; ens n’emportem una intensa vivència, un coneixement íntim del que ens commou, un oreig renovat ple de bellesa, de música, de dansa, de vida.
Molt més que un espectacle.
Maria Rosa Noguè
Article de Xavier Vernetta
En el món de la música o de qualsevol forma d’art són molt habituals les col·laboracions entre artistes que aparentment no tenen gaire a veure. Aquestes col·laboracions de vegades serveixen per potenciar el cartell amb la coincidència de noms potents, en algunes ocasions són una ocasió per mostrar complicitats, sovint representen senzillament una ocasió per passar-s’ho bé, fruit del bon rotllo que potencia l’amistat.
Només molt de tant en tant, la fusió de dues personalitats amb estils diferents té com a resultat una creació nova, original, atractiva.
Elisabet Raspall és pianista i autora de nombroses peces d’un jazz seductor, envoltant, emotiu, sofisticat. Belén Cabanes és ballarina i concertista de castanyoles que combina la dansa flamenca amb la contemporània. Totes dues són molt conegudes en el seu camp i les restriccions de mobilitat a què ha obligat la pandèmia els ha ofert l’ocasió de fer el que possiblement havien desitjat moltes vegades però les circumstàncies i els molts compromisos de totes dues havien fet impossible.
El resultat esclata a l’escenari, emociona, sedueix. La música omple la sala, piano combinat amb taloneix, palmes i ball. Peces amb una base de jazz reinterpretades a través del flamenc, de la dansa; cançons populars reinventades; noves creacions que evidencien una complicitat que esperem que tingui molt de recorregut. Una meravella.
Sempre és difícil descriure un espectacle. En el cas de Jazztanyoles la reacció del públic és la millor manera de parlar-ne. Mentre elles eren a l’escenari, el públic vibrava. En una sala en què hi havia l’obligada distància entre espectadors l’atenció era absoluta. Emocions, moltes emocions.
No sé si Belén Cabanes i Elisabet Raspall en són conscients, però han creat una nova manera de presentar música i dansa. Una fusió d’estils que és una porta oberta. Esperem que tots plegats puguem aprofitar-la.
Xavier Vernetta
Escriptor